Taller de dibuix - Aula 2

Pública

DIAGRAMA

Aquest diagrama és una plasmació gràfica del concepte principal del meu fanzine: la transformació emocional i física que comporta conviure amb la depressió i l’ansietat. Al centre hi ha la idea de “Transformació del cos i de la ment”, des de la qual es ramifiquen diversos eixos temàtics que vull explorar: la soledat, la fractura interna, la lluita amb el monstre interior, la cura i la reconstrucció.

El format del diagrama és obert i simbòlic, amb predomini de formes orgàniques i paraules clau que em permeten ordenar visualment el relat que vull construir. És una eina de pensament que m’ajuda a entendre millor què vull transmetre i com podria fer-ho a través del dibuix.

FANZINE

Aquest fanzine és un relat visual íntim que explora el meu procés emocional amb la salut mental, especialment la depressió, l’ansietat i la soledat. Parteix de la necessitat de donar veu a un dolor invisible, viscut des del silenci, la incomprensió i la lluita individual. Cada pàgina mostra un moment clau d’aquest viatge: des de la caiguda i la convivència amb la foscor fins a una reconstrucció lenta, fràgil però valenta.

Encara no tinc clar del tot com vull enfocar-lo ni com acabarà sent el resultat final, però aquesta és una primera proposta d’estructura, imatges i intencions. Vull que tingui una narració visual que va del trencament a la resistència, amb un estil expressiu, senzill i simbòlic, que juga amb el cos com a metàfora.

Les tècniques que m’agradaria fer servir són llapis i tinta negra sobre paper, buscant una estètica orgànica, amb textures manuals i traços emocionals. Pel que fa a la tipografia, faig servir frases breus escrites a mà que formen part del dibuix, com si fossin pensaments interiors o veus que travessen el cos. No són textos decoratius, sinó veus trencades que acompanyen la imatge.

He escollit aquest tema perquè forma part de la meva pròpia història. Molta gent avui dia te depressió i ansietat, sovint en silenci i sense rebre l’ajuda que necessita. Aquest projecte és una manera de donar visibilitat a aquesta realitat, d’expressar el que sovint costa posar en paraules, i també de reivindicar la força que té lluitar quan tot sembla enfonsar-se. No pretén ser un relat heroic, sinó sincer: mostrar la fragilitat com a part de la resistència.