Taller de dibuix - Aula 2

Pública

Games Without Frontiers

Després d’escoltar Games Without Frontiers de Peter Gabriel, interpreto que la cançó denuncia com els conflictes i la política internacional sovint es redueixen a una mena de competició absurda, com si fossin jocs infantils portats a l’extrem. Els governs i les potències juguen amb les vides humanes com si fossin peces d’un tauler, oblidant que darrere de cada decisió hi ha persones reals que pateixen les conseqüències.

Aquesta idea m’ha portat a reflexionar sobre com la guerra s’infiltra en la societat des de la infància i com es normalitza en determinats contextos. Els nens que juguen a la guerra poden acabar sent soldats, i aquells que creixen amb fronteres imposades poden assumir-les com a límits inevitables.

Amb aquest dibuix, el que voldré transmetre és l’abast entre la innociència i la violència. La idea es fer un nen/a sostenint un fusell i un ós de peluix. Aquesta imatge és un reflex perfecte del que la cançó de Peter Gabriel critica: la guerra com un joc en mans dels poderosos, però amb víctimes reals. L’arma simbolitza la destrucció i la brutalitat, mentre que el peluix recorda que aquest nen, abans de ser un soldat, era només un infant.

En el meu enfocament d’aquesta imatge, vull jugar amb els contrastos visuals: la llum i l’ombra, la tendresa i la duresa, per remarcar la tragèdia que representa veure un infant obligat a créixer en un entorn de violència. Potser exageraré la foscor del rostre per donar encara més èmfasi a la pèrdua de la identitat i la infantesa.

Fronteres

Quan pensem en fronteres, ens venen al cap murs, filferros, controls policials… Però el que realment les defineix són les vides que separen i les que destrueixen. He volgut enfocar aquesta idea a través d’un cas molt concret i actual: les expulsions d’immigrants mexicans dels Estats Units. Aquesta realitat, on persones són forçades a abandonar el lloc on han intentat construir una vida, em sembla una de les formes més dures i inhumanes d’entendre les fronteres.

El dibuix que treballaré reflecteix aquest drama: una frontera trencada on algú està sent expulsat mentre una altra persona intenta retenir-lo, salvar-lo de caure en el buit. Aquesta imatge simbolitza que, malgrat les lleis i les polítiques de deportació, sempre hi ha persones que desafien aquestes barreres per ajudar els altres. No tothom accepta la frontera com una línia infranquejable; hi ha qui l’ignora per solidaritat i qui lluita per trencar-la.