Taller de dibuix - Aula 2

Pública

Jo veig els límits com una paradoxa. Ens defineixen i ens controlen alhora. Són línies invisibles que tracem per protegir-nos, però també murs que ens impedeixen avançar. Aquesta exploració visual és un diàleg amb els límits, una manera d’entendre com ens afecten i com podem transcendir-los.

A vegades, els límits són imposicions externes, com normes i estructures que semblen inamovibles. D’altres, són autoconstruïts, fruit de les nostres pors i creences. Per això, he jugat amb diferents representacions: des de la prohibició explícita fins a la fluïdesa del moviment, des de l’abisme fins a la percepció personal.

Hi ha límits físics, com els que separen carrils en una piscina: ordres establerts que organitzen però també restringeixen. Hi ha límits interns, com la por a caure en el buit, que ens atura davant l’inesperat. I també hi ha límits que només existeixen en la nostra mirada, com aquells que es difuminen quan obrim la ment a nous horitzons.

Cada imatge que he creat és una metàfora d’aquestes idees. Algunes mostren límits rígids, altres la seva superació. En totes elles hi ha una reflexió implícita: els límits no són absoluts, sinó elàstics, i sovint depèn de nosaltres decidir si els acceptem o els desafiem.